No pas pel que fa referència al que és essencial o permanent en el llenguatge, sinó pel que pertany als elements accidentals i variables d’un lèxic, d’una particularitat de formar, combinar, estructurar i lligar els girs, les frases, les clàusules, els períodes, etc. Gairebé en totes les èpoques hi ha hagut tractadistes d’estil. Els retòrics antics i els tractadistes, des del Renaixement fins al romanticisme, el dividien en senzill, temperat o sublim, i li aplicaren molts qualificatius, segons els gèneres diferents als quals podia pertànyer: epistolar, didàctic, oratori, festiu, irònic, còmic, patètic, florit, elegant, grandiloqüent, amanerat, etc. Pel predomini peculiar amb què ha estat afaiçonat en alguns pobles determinats, l’estil s’anomena àtic, lacònic, asiàtic, assiri, etc.
m
Retòrica