estil cognitiu

m
Psicologia

Manera preferent i relativament estable que té el sistema cognitiu d’un individu de processar la informació rebuda de l’entorn.

Si bé hi ha diverses maneres de classificar l’estil cognitiu d’un individu —reflexiu o impulsiu; racional, empíric o metafòric, etc—, la més emprada es basa en la dependència o independència de camp, perquè s’ha demostrat que afecta nombrosos aspectes de la conducta. Segons aquesta classificació, els individus independents de camp estructuren amb més facilitat un camp perceptiu que els dependents de camp.