estil elisabetià

m
Art

Estil artístic anglès desenvolupat durant el regnat d’Elisabet I d’Anglaterra (1558-1603).

El classicisme francès influí damunt els arquitectes anglesos de l’època, tot i que en l’arquitectura no cortesana es mantingué una forta tradició del gòtic perpendicular. La vitalitat de l’època es palesa en grans construccions, com Burghley House, prop de Stamford, de William Cecil (1585), i sobretot al castell de Longleat, al Wiltshire, començat el 1568. Si l’escultura era mediocre i àdhuc barroera (tomba de Richard Pecksall a Westminster), la pintura es limitava al retrat i als temes al·legòrics (els altres gèneres havien estat proscrits el 1533) i eren en les mans d’estrangers (Marc Gheeraerts, Zuccaro). Nicholas Hilliard i el seu deixeble Isaac Oliver iniciaren el retrat en miniatura, especialitat molt acceptada.