Estil propi de l’arquitectura i, especialment, de les arts decoratives a la Gran Bretanya durant els regnats dels reis Jordi (1740-1820), que es caracteritzà pels interiors simètrics, de colors clars i amb ornamentació clàssica, com a conseqüència del pal·ladianisme d’I.Jones i C.Wren.
És en els mobles on aquest estil excel·lí, especialment en l’obra de T. Chippendale, en la qual la decoració es basa en la talla de la fusta i no pas en la incrustació de marqueteria.