Correlatiu amb el d’altres països (com el Biedermeier, germànic, i els Restauració, Lluís Felip i Segon Imperi, francesos), l’estil isabelí creava els feixucs secreters i les consoles de mirall quadrejat, guarnits de marqueteria monocroma (boix sobre caoba) i, alhora, els prodigats cadiratges de sala, de corbesa el·líptica, i els mobles auxiliars, ornats de nacre i de flors policromes esclatant sobre el negre mat d’un paper premut (papier maché), o bé de to fosc de xicranda, de caoba o envernissats de negre absolut; llur entorn era una faramalla tèxtil de cortines i frisos en les obertures, segons el deix romanista de l’època. Hom pot considerar isabelins dos secreters datats el 1866 existents al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, en xicranda i marqueteries de metall amb figures i episodis de la guerra del Francès i de la del Marroc.
m
Art