estil llombard

Art

Sant Vicenç de Cardona, monestir amb influències d'estil llombard

© Fototeca.cat

Estil arquitectònic desenvolupat a la Llombardia durant el període romànic.

Es caracteritza per un tipus d’edificació funcional i simple creada entre els s. IX i X pels Comacini, que l’estengueren arreu d’Europa. Les seves característiques principals són la cripta amb presbiteri realçat i els murs exteriors decorats amb bandes (bandes llombardes) i arcs cecs de pedra, oberts sovint a manera de petits nínxols o galeries. En són exemples notables San Vicenzo in Prato (s. IX) i Sant'Ambrogio (s. X-XII), ambdós a Milà, San Pietro, a Agliate (875), prop de Monza, Sant'Abondio, a Como (1095), i San Michele, a Pavia (s. XII).

L'estil romànic llombard influí de manera determinant en la definició del que s'ha anomenat primer art romànic català; la reforma de Sant Miquel de Cuixà en època de l'abat Oliba, Santa Maria de Ripoll (1032) i Sant Vicenç de Cardona (1040) en són alguns dels exemples més importants.