Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristal·lines molt dures. En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí. Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs i n'enfonsen d’altres, formant l’estil tectònic germànic. Entre ambdós cal considerar l’estil tectònic saxó, tipus mescla de plegament i fractura, format en aquelles regions intermèdies entre els grans geosinclinals i els blocs cristal·lins (avantpaís), en els quals el gruix dels sediments és reduït i no permet un plegament perfecte.
m
Geologia