estilbè

1,2-difeniletè
C14H12
m
Química

Diariletè del que existeixen els isòmers (E)-estilbè i (Z)-estilbè, aquest darrer menys estable per presentar impediments estèrics.

El nom estilbè deriva de la paraula grega stilbos, que significa “brillant’. L’(E)-estilbè té un punt de fusió d’aproximadament 125ºC, mentre que el punt de fusió del (Z)-estilbè és 6 ºC . De l’(E)-estilbè deriven els estilbenoides, a vegades anomenats incorrectament estilbens.

Són derivats hidroxilats de l’(E)-estilbè que es formen en el metabolisme secundari de molts vegetals i comparteixen la major part de la ruta de biosíntesi amb les calcones. Els estilbenoides actuen com a fitoalexines. El producte més conegut és el 3,4,5-trihidroxi-trans-estilbè o resveratrol que es troba al raïm i al vi negre.