estimulació elèctrica transcutània dels nervis

Transcutaneous Electrical Nerve Stimulation (en), TENS (en)

f
Biologia

Tècnica d’electroteràpia amb finalitats analgèsiques.

Consisteix en l’estimulació de fibres nervioses de la pell amb corrents elèctrics de freqüència baixa amb la finalitat de modular la transmissió de la sensació de dolor a l’encèfal que té lloc a través de la medul·la espinal. Sol emprar-se com a mètode coadjuvant en diferents tractaments contra el dolor, principalment en malalts de càncer i en tècniques de part natural. La seva eficàcia és controvertida en alguns sectors mèdics, però té l’avantatge de no presentar efectes secundaris.