estoa

stoá (en)
στοά (el)
f
Arquitectura

A l’antiga Grècia, nom donat a diversos tipus de construccions a peu pla amb el sostre sostingut per columnes, especialment els pòrtics dels temples i els porxos de l’àgora.

N'hi ha exemples arcaics trobats a Delos i a l’Herèon de Samos. Les estoes dels temples (entorn del témenos) servien de lloc de descans i de trobament dels pelegrins; en els temples d’Asclepi servien també de dormitori per als fidels que hi esperaven llur guarició durant el son. Les estoes que circumdaven l’àgora servien per a passejar-s’hi i per a tractar-hi els diversos negocis. A l’àgora d’Atenes eren famoses l’estoa Basíleios (~400 aC), on hi havia instal·lades les oficines de l’arcont, l’estoa Poikílē (~460 aC), amb pintures de Polignot, famosa per les reunions que hi tenien els estoics, i les estoes de Zeus Eleutérios (~400 aC). A l’època hel·lenística hom en bastí de grandioses, com la de Corint, i també amb dos o més ordres de columnes, com la de Pèrgam.