estonià

m

Lingüística i sociolingüística

Llengua finoúgrica (grup baltofinès), parlada per un milió de persones, principalment a Estònia i a diverses colònies establertes a l’est del llac Peipus, a Crimea, a la regió de Samara (Rússia), al Caucas, a Sibèria, a Letònia i als EUA.

Hom en té documentació dispersa des del principi del s. XIII, i el primer text escrit totalment en estonià és del 1535. Té dos dialectes força diferenciats: el septentrional i el meridional. L’estonià estàndard, cristal·litzat al primer terç del s. XX, es basa en la variant del nord.