estrany
| estranya

f
m
Història del dret

Estranger, foraster.

Al Principat de Catalunya ho era considerat el qui no n'era natural i no hi havia fet residència contínua amb llar establerta durant 12 anys continuats. Els estranys eren inhàbils per als càrrecs de govern o de jurisdicció i per a ésser alcaids, castlans o capitans de castell al Principat.