És situada a la fèrtil plana al·luvial alsaciana, vora l’Ill i a 3 km del Rin, en un encreuament de grans vies de comunicació internacionals i de tota la xarxa de canals navegables que enllacen l’Ill i el Rin amb els rius Marne i Roine. El nucli primitiu de la ciutat es formà en una illa entre dos braços de l’Ill. Els vells barris del sud, de carrers estrets i alta densitat d’habitatge, han estat en part remodelats, amb l’obertura de grans artèries transversals i de bulevards perifèrics. D’altra banda, l’expansió urbana ha absorbit, creant-hi noves indústries, els antics nuclis de Neudorf, Neuhof, Kronenburg, Robertsau, Shiltingheim i Königshoffen. Al s. XX la població ha mantingut un creixement constant i regular. Important port, situat a l’est de la ciutat, d’una gran activitat comercial. Centre d’elaboració i de redistribució de nombroses primeres matèries (mineral de ferro, potassa, petroli, blat, cotó, cuir, carbó i fusta); la indústria és molt diversificada (metal·lúrgica, alimentària, tèxtil, química, de la fusta, construcció naval i refineria de petroli). Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Université de Strasbourg I Louis Pasteur, fundada el 1567; Université de Strasbourg II Marc Bloch el 1970 i Université de Strasbourg III Robert Schuman el 1970. El 2009 els tres centres es fusionaren en un de sol (Université de Strasbourg).
Antic campament romà (Argentoratum), fou devastat al segle V per les invasions germàniques; al segle VI reaparegué amb el nom de Stratisburgum (‘ciutat de camí’). Des del segle IV fou seu d’un bisbat. Formà part de l’imperi Carolingi i del germànic. El 1262 fou considerada ciutat lliure imperial. Per la pau de Westfàlia (1648) els terrenys de l’esquerra del Rin passaren a França, i pel tractat de Rijswijk, Alemanya acceptà la sobirania francesa. El general prussià Werder se n'apoderà el 1870; el 1918 tornà a ocupar-la França pel tractat de Versalles. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys, però fou reconquerida per França (1944). És seu de diverses institucions europees: Consell d’Europa (1949), la principal seu del Parlament Europeu (1952) i el defensor del poble europeu (1995). Entre les esglésies es destaquen la catedral, començada en estil romànic (1190) sobre els fonaments de l’anterior (1015) (la nau fou eixamplada en estil gòtic al segle XIII, i la façana fou començada el 1277; les escultures són de les millors del gòtic, i els vitralls, dels segles XII-XIV), Sankt Thomas (segles XIII-XIV), on hi ha la tomba de Maurici de Saxònia, obra de Pigalle, Sankt Wilhelm (segles XV-XVII) i Alt-Sankt-Peter (segle XIX), gòtica, reconstruïda. Entre les construccions civils hom troba els ponts coberts, medievals, amb torres quadrades, les fortificacions (segle XVII), obra de Vauban, les cases Frauenhaus i Kramerzeel (gòtiques), l’Hôtel du Commerce (segle XVI), l’antic palau episcopal de Rohan (1728-41), projecte de Robert de Cotte, l’ajuntament i la casa L’Aubette (segle XVIII). Té els museus de Belles Arts, Arts Decoratives, Alsàcia i l’Oeuvre de Notre-Dame, i una important biblioteca universitària (3 milions de volums).