L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit. Aquests canvis poden ésser: variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava; canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules; i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules. La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació. Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents; si els agents actuen en grans àrees, com, per exemple, els corrents oceànics o els atmosfèrics, s’originen estrats uniformes i molt extensos. Un cas especial és l' estratificació encreuada o falsa estratificació , la qual s’origina quan un corrent d’aigua disminueix de velocitat en penetrar en aigües més quietes; aquest tipus s’origina tant a les aigües poc profundes dels rius com a les més profundes dels medis marins. El cas normal és l' estratificació gradual , que consisteix en el fet que el material gros es diposita a la part inferior de l’estrat, esdevé més fi gradualment i acaba essent finíssim a la part superior.
f
Geologia
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat