És vertebrada pel Sistema Divisòrio, apèndix sud-oest del Sistema Central hispànic. És un seguit de serrats modests, que formen un peneplà continu de 150 a 300 m. Hi són importants els fenòmens càrstics amb polja i deus subterrànies. La costa nord és sorrenca, amb camps de dunes, i entre els caps Carvoeiro i Da Roca el Sistema Divisòrio cau a plom damunt la mar. En el clima i la vegetació dominen característiques atlàntiques. La població ha augmentat els darrers decennis. Lisboa agrupa més de la meitat dels habitants de la regió. També es destaquen Setúbal, Cascais i Barreiro. És important la indústria, sobretot la química, que ha convertit l’estuari de Tejo en el pol industrial portuguès.
Colònia dels fenicis, posteriorment ocupada pels cartaginesos, constituí una part de la Lusitània romana amb el nom de Felicitas Iulia i amb capital a Olisipo (Lisboa). Fou incoporada al regne visigòtic de Toledo (569) i conquerida el 711 pels musulmans; fins el 1147, i amb l’ajut dels croats, no la pogueren conquerir els reis portuguesos (Alfonso Henriques). Des del s XVI, especialment, Lisboa marcà les directrius socioeconòmiques i polítiques de la regió, la història de la qual s’identificà totalment amb la del regne de Portugal.