Té una potent acció antibacteriana contra els gèrmens grampositius i gramnegatius, tot i que l’aparició de formes mutants resistents s’esdevé sovint després del primer contacte amb l’antibiòtic; l’adaptació dels bacteris a l’estreptomicina pot esdevenir tant intensa, que aquests la poden arribar a necessitar per a poder desenvolupar-se de forma normal. Cal remarcar la seva potent acció tuberculostàtica, i per això és emprada en el tractament de la tuberculosi, associada a la isoniacida i a l’àcid p-aminosalicílic. Sembla que la seva acció consisteix a modificar la permeabilitat de la paret cel·lular del bacteri i a alterar-ne la síntesi proteica. L’acció col·lateral més temuda de l’estreptomicina és la lesió del vuitè nervi cranial, que es manifesta per trastorns del nervi acústic i del sentit de l’equilibri, la qual cosa pot produir la sordesa.
f
Farmàcia