El seu nom prové de Strontian, poble escocès, on hom en descobrí l’òxid, l’estronciana. l’element natural és una barreja de quatre núclids: 84 (0,56%), 86 (9,86%), 87 (7,02%) i 88 (82,56%). El núclid artificial radioactiu 90 emet radiacions β, té una vida mitjana de 28 anys i es forma en grans quantitats en les fissions de l’urani 235 i del plutoni 239; quan penetra en l’organisme es fixa en els teixits ossis i en destrueix el moll. És un metall blanc de mitjanes mal·leabilitat i duresa. Fou identificat com a element per H.Davy el 1808. Hom en coneix tres varietats al·lotròpiques: Sr α, cúbic, de cares centrades, estable fins a 235°C, Sr β, estable entre 235°C i 540°C; i Sr γ, estable entre 540°C i 770°C. A temperatura ambient l’estronci es combina amb l’oxigen i dóna l’òxid (SrO), i amb el nitrogen hom obté el nitrur (Sr3N2). Els minerals d’estronci més importants són l’estroncianita i, sobretot, la celestina. El mètode de Guntz (1907) per a l’obtenció de l’estronci consisteix a escalfar a 1 200°C una mescla d’òxid de bari i de pólvores d’alumini al buit, i s’esdevé la reacció 2Al + 3SrO →Al2O3 + 3Sr - 26 kcal. La feble volatilitat de l’alumini permet de recuperar-ne l’estronci per destil·lació en un tub d’acer disposat a la sortida del recipient de grafit en el qual hom opera. Utilitzant l’aparell de Guntz hom pot obtenir també l’estronci per acció del carbur de calci sobre el seu fluorur, segons la reacció SrF2 + CaC2 →CaF2 + Sr + 2C. En aquest procediment, tanmateix (Hackspill i Bernard, 1947), el metall condensat conté restes de calci.
Propietats físiques de l'estronci
| Sr | |
| nombre atòmic | 38 |
| pes atòmic | 87,62 |
| estructuració electrònica | [Kr] 5s2 |
| estat d’oxidació | +2 |
| densitat | 2,6 |
| punt de fusió | 769ºC |
| punt d’ebullició | 1.384ºC |
| conductivitat tèrmica (a 25ºC) | 0,354 W/cm·K |
| resisitivitat tèrmica (a 20ºC) | 23,0 μΩ·com |
| radi iònic (Sr+2) | 1,12 Å |
| potencials d’ionització, en eV: I: 5,695 II: 11'030 |