La consideració dels fenòmens psicològics com a totalitat sorgí en reacció a l’atomisme vigent en la psicologia del s XIX (que portava a les dicotomies individu-societat, psiquesoma, conducta-consciència, etc) i fou establerta a partir de l’anomenada psicologia de la forma (Gestaltpsychologie). Hom parla, en aquest sentit, de l’estructura de la personalitat, de la situació, del camp psicològic, etc. En psicopatologia, així mateix, hom tendeix a veure el quadre clínic —més enllà de la seva comprensió com a addició de símptomes aïllats— com un conjunt o sistema d’organització de diferents trastorns (estructura paranoica, obsessiva, etc).
f
Psicologia