estructura

f
Sociologia
Política

Conjunt d’una societat, un grup, etc, en ordre a llur estabilitat i permanència en el temps.

Els elements estructurals fonamentals en tota organització social són el rol (o paper social que fan els individus i que perdura més enllà d’ells mateixos), el subgrup (que aglutina orgànicament els membres de la societat), la norma social (codi regulatiu que expressa els valors culturals d’un grup i ajuda a la integració de les persones en un sistema d’interacció social) i tota una sèrie d’altres factors quasi-estructurals (jerarquització i organització dels subgrups, distribució i normes de la propietat, sistema de retribucions socials, etc). Com a tal, l’estructura cerca de resoldre els problemes i de respondre a les necessitats inherents al sistema: mantenir les parts que l’integren i superar llurs tensions (la família hi fa un paper fonamental, com a preparació dels seus membres per a llur integració social), adaptar-lo al seu medi (en la qual cosa és fonamental la funció del subsistema econòmic), aconseguir —i, a vegades, àdhuc determinar— els seus fins (n'és l’encarregat, generalment, el govern, juntament amb els grups de pressió, o també en contra d’algun d’aquests grups operatius) i integrar-hi els individus i llurs grups (la religió, la ideologia, els mitjans de comunicació social, etc, conflueixen en aquesta tasca).