La seva inclusió dins la ciència econòmica contemporània —els primers tractats estructurals són els d’E.Wagemann (1932) i F.Perroux (1936). es desprèn de la necessitat d’una descripció sistemàtica i global per afrontar el problema del desenvolupament i l’estudi del capitalisme. L’anàlisi estructural suposa la revisió de la teoria econòmica clàssica sobre la tendència espontània al creixement equilibrat i el tractament abstracte dels fets econòmics. Les relacions econòmiques estructurals depenen de la infraestructura econòmica, que constitueix la base física invariable de la realitat. Aquest condicionament comporta la seva lenta transformació al llarg del temps, en contraposició a la variació continuada de la conjuntura econòmica. De fet, els instruments més generalment utilitzats per a l’anàlisi estructural —la comptabilitat nacional i les taules input-output— són típicament estàtics. L’estructura econòmica, per raó de la seva dependència de l’evolució històrica, no pot ésser, però, considerada aïllada de l’estructura política i social.
f
Economia