estructures tridimensionals

f

pl

Arquitectura

Estructures arquitectòniques que, enfront del sistema tradicional d’estructures realitzades pensant en el recorregut lineal dels esforços, plantegen el repartiment de càrregues amb la cooperació de tots els elements en l’esforç i són d’una gran estabilitat i resistència, alhora que tenen molt poc pes.

Buckminster Fuller, ja des del 1927, realitzà estudis de l’anomenada “cúpula geodèsica”, que ha perfeccionat en cada nova experiència: estructura corba, pot realitzar-se de qualsevol material, fins i tot de cartó pedra. En són exemples característics el pavelló dels EUA a l’Expo 67 de Mont-real i la seu social de l’American Society of Metals —juntament amb John Kelly—, a Cleveland. Les obres de Konrad Wachsmann, per contra, tenen un desenvolupament en extensió, lineal, en tots sentits, il·limitat i continu, mitjançant un mòdul. Els prototips més coneguts són el sistema de construcció de naus (1950-53) i el projecte d’hangar per a l’exèrcit dels EUA (1959). Ambdós sistemes han tingut una gran repercussió en l’arquitectura i en els mètodes de construcció actuals.