Desenvolupades per Xerox, són adequades per a un flux de dades no gaire voluminós, com ara el generat per múltiples PC, i que no hagi d’ésser transmès en temps real, per exemple el correu electrònic i diverses formes de treball en grup, però no pas les comunicacions de veu ni la regulació de processos industrials. Troben doncs aplicació en activitats d’oficina o altres de semblants, en què són les xarxes més usades. La família Ethernet (norma ISO 8802.3 o IEEE 802.3), definida originalment per a transmetre en banda base i a 10 Mbps, comprèn diverses variants, 10 base 2, 10 base T, 10 base F, etc, segons el tipus de línia de transmissió (cable coaxial, cable de parells trenats, fibra òptica), la configuració física i la llargada màxima de cada segment de la xarxa (que va dels 100 m als 3,6 km i és ampliable per mitjà de repetidors que amplifiquen el senyal). La Gigabit Ethernet suporta transferència de dades fins a 1 Gigabit (1 000 Megabits) per segon. Hi ha dos tipus d’estàndards que defineixen el funcionament de Gigabit Ethernet: l’estàndard IEEE 802.3r, que descriu les especificacions del sistema 1000BASE-X per fibra òptica, i l’estàndard IEEE 802.3ab, que descriu les especificacions del sistema 1000BASE-T per cable de parells trenats. La tècnica de codificació del canal és la Manchester, que facilita la sincronització entre emissor i receptor. Si la línia és de fibra òptica, el senyal a transmetre modula digitalment l’amplitud de l’ona portadora (ASK). A partir de la norma inicial, hom ha desenvolupat xarxes d’alta velocitat, a 100 Mbps, amb cable de parells trenats, que difereixen de les anteriors en la tècnica de codificació (100 base T) o en el mètode d’accés (100 VG-AnyLAN) i que, en aquest darrer cas, ja responen a una altra norma.
m
Electrònica i informàtica