Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356. Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance (1357), que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats. Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París; es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra. La seva mort a mans d’un agent de la corona posà fi a la revolta.