etnobotànica

f
Antropologia

Estudi etnogràfic de la classificació o descripció que un grup humà realitza dels recursos botànics que troba al seu medi natural.

S'expressa en termes de la cultura pròpia del grup humà i des del punt de vista del nadiu, respectant les seves pròpies formulacions, conceptes i definicions. Estudis etnobotànics com els que ha dut a terme Brent Berlin a Mèxic i al Perú han demostrat la complexitat i la naturalesa científica de les classificacions botàniques dels indígenes. A la selva tropical amazònica, els nadius posseeixen taxonomies botàniques més detallades i precises que les de la ciència moderna occidental. Per exemple, distingeixen sovint espècies diferents allà on la ciència botànica només en reconeix una. En el seu sentit més ampli, l’etnobotànica també inclou l’estudi de les formes en què les plantes són emprades i la importància de les taxonomies indígenes en les cosmologies dels pobles, els seus mites i els seus relats. L’etnobotànica està molt lligada a l'etnomedicina.