Ensenyà filologia romànica a la Universitat de Palerm i fundà el Centro di Studi Filologici e Linguistici Siciliani dei Secoli XIV e XV. Són importants els seus estudis sobre Berchet, Sacchetti, el s XIV i, en general, sobre tota la cultura medieval romànica, especialment la siciliana. Entre les seves obres cal remarcar: Il Sacchetti e la tecnica musicale del Trecento italiano (1935), F.Sacchetti, uomo “discolo e grosso” (1940), Jofre de Foixà: Vers e Regles de trobar (1952), Sopravvivenza delle leggende carolingie in Sicilia (1956), etc.