El programa començà el 1983, sota l’organització de l’Institut National des Universités (INSU), l’Institut Français du Pétrole i diverses companyies petrolieres. S'han fet perfils sísmics a terra i en mar obert, entre d’atres llocs a la conca del Rin, al golf de Biscaia, als Alps i als Pirineus (perfils ECORS-Pyrénées i ECORS-Arzacq en aquest cas), que han aportat informació valuosa per a la comprensió de l’estructura profunda de l’escorça (fins a fondàries de 30-50 km). El perfil sísmic de reflexió ECORS-Pyrénées es féu en col·laboració amb organismes de l’Estat espanyol (ITGE, CICYT, REPSOL i IGN), i travessa la serralada pirinenca des de Tolosa de Llenguadoc fins a Balaguer. Com a resultat del perfil s’ha deduït que els Pirineus són una serralada de col·lisió, on l’escorça inferior ibèrica patí una subducció cap al nord sota l’escorça i el mantell europeus.