Fill de pares catalans, de molt petit, marxà a Catalunya, i residí a Lleida i a Barcelona (1930-33). Començà els estudis d’arquitectura i més tard tornà a l’Argentina, on el 1948 es llicencià. Treballà especialment per a l’empresa de correus a l’Argentina i feu els projectes i la realització dels edificis dels caps de districte de les ciutats de Mendoza, San Juan, Resistencia i La Plata, obres que han destacat en el medi arquitectònic. Amb el disseny d’aquest conjunt d’obres hom feu una exposició internacional itinerant, la qual constituí un bon exponent d’una etapa important en el desenvolupament de l’arquitectura contemporània argentina. Des del 1953 exercí la docència a la Universitat de Buenos Aires, on, des del 1983, fou catedràtic.
Ben integrat a la vida i a les activitats dels catalans residents en aquest país, ocupà càrrecs directius al Casal de Catalunya de Buenos Aires, s’incorporà al Grup Joventut Catalana i després fou un dels fundadors de l’Obra Cultural Catalana de Buenos Aires, on destacà com un dels membres més actius. El 1992 fou guardonat amb el premi Josep M. Batista i Roca.