Formulà l’anomenat efecte Schmalenbach, segons el qual a mesura que augmenta la proporció dels costs fixos, les empreses perden capacitat per a adaptar-se a les variacions del mercat, i enuncià una teoria del benefici i del balanç, en la seva consideració dinàmica i financera, redactant el primer pla comptable. Publicà Grundlagen dynamischer Bilanzlehre (‘Fonaments d’una teoria dinàmica del balanç’, 1919), Die Finanzierung der Betriebe (‘El finançament de les empreses’, 1934), etc.