Com a pintor conreà el paisatge i les escenes de gènere dins la tradició academicista. Com a crític d’art, la seva influència fou fonamental al darrer quart de segle; sustentava, en obres com Maîtres d’autrefois (1876), l’autonomia de l’obra d’art i la importància de la realització tècnica per a jutjar la bellesa i el valor estètic de qualsevol producció. Com a novel·lista conreà la novel·la romàntica psicològica: Dominique (1863; traducció catalana d’Agustí Esclasans, 1930).