La seva aportació al teatre contemporani es comparable a la d’Eliot i Joyce en poesia i novel·la. Fill d’actors, menà una vida turbulenta que es reflectí en la seva obra. Estudià un any a la Universitat de Princeton (1906) i féu diversos oficis, entre els quals el de mariner. Casat el 1909, es divorcià el 1912. Casat dues vegades més, la tercera muller li sobrevisqué. La tuberculosi li féu passar un any en un sanatori i “tornar a néixer”, segons expressió pròpia, i aquesta malaltia, en certa manera, decidí la seva carrera de dramaturg. La primera obra, The Web (1913-14), féu possible el seu ingrés a la Universitat de Harvard, que tenia un important departament teatral. De tota manera, el fet decisiu es donà quan un grup, els Princetown Players, li estrenà Bound East for Cardiff, el 1916, any que assenyala el començament del teatre nord-americà seriós. El decenni del 1920 escriví una part important de la seva producció: Beyond the Horizon (1920), premi Pulitzer, guardó que aconseguí quatre vegades, la darrera pòstumament, amb Long Day's Journey into Night (1957), amb Anna Christie (1922) i Strange Interlude (1928). En el seu teatre es palesa una gran influència de Strindberg i una aplicació de la psicologia per analitzar els mites clàssics i bíblics. Entre les seves obres més conegudes cal citar Desire Under the Elms (1925) i The Emperor Jones (1920). Els darrers anys de la seva vida foren trists, abatut per la malaltia, l’alcoholisme i les tragèdies familiars. Reflex de la seva tragèdia personal és The Iceman Cometh (1946), on centra l’atenció sobre les il·lusions i desil·lusions d’un grup d’homes en una taverna, mesurant la fi d’una carrera esgotadora. Li fou atorgat el premi Nobel de literatura el 1936.