Estudià al Conservatori de Música del Liceu i a l’Institut del Teatre de Barcelona, i alternà el treball d’actor de doblatge als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer a Barcelona (1960) amb la pintura i la interpretació. S’inicià en el cinema el 1967 amb curtmetratges de 8 mm (Casi nada, J’aime, Immanències, Infidelitat), als quals seguiren Segundos fuera (1969), Guaraní (1970) i Amor 70 (1970). Passà després als 16 mm i rodà els curts Donde se oye el silencio (1972), Grotesque show (1972-73), El gran vacío (1974), La rage (1975, medalla d’or del Festival UNICA de Polònia), Un lugar bajo el sol (1976), Cavall fort (1976), El Pitus (1975-76) i Acuarela (1977), i els curtmetratges documentals Gitano de bronce (1976) i Samba do povo (1977). Amb seqüències de quatre dels films anteriors (Grotesque Show, La rage, El Pitus i Cavall fort) i material nou rodat el 1977, el 1978 estrenà el seu primer llargmetratge, La ràbia, amb guió coescrit amb Miquel Porter i Moix. Seleccionada per a la Setmana de la Crítica del Festival de Canes del 1979, aquest film representà un trencament per la impactant visió de la societat i l’educació franquistes que reflecteix a través de les vivències del protagonista, un nen (després adolescent) de la Catalunya rural. Després de dos curts documentals més (La Guàrdia Urbana, 1978; Del mall a la màquina, 1980), el 1982 començà a rodar Interior roig, una adaptació de la novel·la Les tenebres, de Leonid Andrejev, que per decisió dels productors acabaren l’ajudant de direcció Francesc Siurana i el director de fotografia Jaume Peracaula. A partir del 1982 realitzà els migmetratges documentals 85 anys de cinema a Catalunya (1982) i Ninots de carn (1984), i també episodis de sèries per a Televisió de Catalunya (Kabarrabas, Pobles de Catalunya, 1986, etc.). Des del 1986 treballà en cinema institucional, industrial i publicitari (CIO Audiovisuals), com a productor i realitzador.