La part fonamental de la seva obra és constituïda pels reculls poètics Ossi di sepia (1925), Le occasioni (1939), La bufera e altro (1956), Satura (1962), Diario del ‘71 e del ‘72 (1973), Quaderno di quattro anni (1977), Altri Versi (1980), i els reculls en prosa Farfalla di Dinard (1956), Auto da fé (1966), Fuori di casa (1969), La poesia non esiste (1971), Trentadue variazioni (1973) i Nel nostro tempo (1973). La reacció antidannuziana dels primers decennis del s. XX es manifesta en Montale amb l’abandó de la conducta individualisticosentimental tradicional de la lírica italiana. La seva poesia, inspirada en models simbolistes francesos, apareix com una recerca metafísica que tendeix a un redescobriment intel·lectual i conscient de la realitat. Premi Nobel de literatura el 1975. Interessat per la literatura catalana, traduí el Cant espiritual de Maragall; ell mateix ha estat traduït parcialment per Tomàs Garcés.
Eugenio Montale
© Fototeca.cat
Poeta italià.