Voluntari a la guerra del Marroc, obtingué fama amb els articles sobre les pèssimes condicions de vida dels soldats publicats a España Nueva. Les seves campanyes antiflamenques i antitaurines li reportaren impopularitat.
Destacà també per l’anticlericalisme (Vidas de Santos, diablos, mártires, frailes, clérigos y almas en pena, 1916; Los frailes de San Benito tuvieron una vez hambre, 1930) i pels seus reportatges sobre la realitat espanyola (Nervios de la raza, 1915; Raza y alma, 1926; Pan y Toros, 1930, etc.).