Vida
S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario (TEU) i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París. El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina. En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja (1961, Fernando Palacios).
Actriu d’una gran naturalitat, encarnà un cert tipus de personatges, preferentment en comèdies i films humorístics, als quals aportà un peculiar toc d’humanitat. Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra (1967), ¿Por qué te engaña tu marido? (1968), tots dos de Manuel Summers, i ¡Vivan los novios! (1969, Luis G. Berlanga), ja ocupa un lloc a la història del cinema espanyol. Però les formes de producció i les circumstàncies feren que la seva carrera es limités a papers secundaris, tot i aconseguir grans recreacions en La tía Tula (1963, Miguel Picazo): Oscuros sueños de agosto (1967, Miguel Picazo); L’advocat, el batlle i el notari (1969, Josep M. Font-Espina); El espíritu de la colmena (1972, Víctor Erice); Duerme, duerme, mi amor (1974, Francisco Regueiro); Tocata y fuga de Lolita (1974, Antonio Drove); Sonámbulos (1977, Manuel Gutiérrez Aragón), i La escopeta nacional (1977, L. G. Berlanga). En el cinema compongué, en gairebé un centenar de títols interpretats, un personatge de dona submisa però plena d’humanitat i credibilitat.
El teatre, però, li reconegué millor les seves qualitats i versatilitat, i fins i tot cantà i ballà en el musical The Boy Friend, i mostrà una esgarrifosa duresa en Las criadas, el seu sentit de l’humor en Maribel y la extraña familia i enlluernà com a vedet còmica en la revista Te espero en Eslava. La seva darrera aparició escènica fou a El adefesio i un any abans havia aconseguit el Fotogramas de plata a la millor tasca teatral per La carroza de plomo candente. En la televisió debutà el 1958 i aconseguí una gran popularitat en crear un personatge publicitari, la tia Felisa, que donava consells sobre detergents.
Altres films
1963 Los felices 60, J. Camino.
1965 Amador, F. Regueiro.
1966 El arte de no casarse i El arte de casarse, J. Feliu i J.M. Font i Espina.
1968 El hueso, A. Giménez-Rico.
1973 Vida conjugal sana, R. Bodegas.
1974 Las marginadas, I.F. Iquino; Los viajes escolares, J. Chávarri.
1976 Nosotros que fuimos tan felices, A.Drove; El Buscón, L. Berriatúa.
1978 La insólita y gloriosa hazaña del cipote de Archidona, R. Fernández.
Bibliografia
- Román, M.: "Laly Soldevila fue tía Felisa", Los cómicos. Royal Books, Barcelona 1996, vol. VII, p. 55-58.