Filla d’Augustí Callís (Vic, 1718 - Real del Monte, Mèxic,1782) —nomenat, el 1767, primer comandant de la Companyia Franca dels Voluntaris de Catalunya per lluitar contra la rebel·lió dels nadius de Sonora a Nova Espanya—, el 1769 seguí el pare, juntament amb la resta de la família, i s’establiren a Ciutat de Mèxic.
El 3 de juny de 1780 es casà amb Pere Fages, tinent coronel a les ordres d’Agustí Callís, i que havia estat un dels descobridors de Califòrnia. Anà amb el seu marit a Monterrey (1784), capital dels nous territoris, després que el 1782 aquest hagués estat nomenat governador de l’Alta i la Baixa Califòrnia, essent la primera europea establerta en aquelles contrades. Fou coneguda pels indígenes amb l’apel·latiu de Señora gobernadora.
El 1785 el matrimoni protagonitzà una disputa marital que acabà amb la sol·licitud d’Eulària de separació legal, raó per la qual els investigadors nord-americans parlen d’ella com de la primera divorciada de Califòrnia. El 1786, però, es reconcilià amb el seu espòs, encara que el 1788 tornà a Ciutat de Mèxic per donar a llum al seu quart fill i s’hi quedà, probablement fins a la seva mort, esdevinguda en una data desconeguda posterior al 1796. El seu marit dimití com a governador (1791) i morí al fortí de San Carlos de Perote (1794).
Part de la seva història ha estat novel·lada per Isabel Allende a El Zorro (2005) i explicada detalladament per Ferran Lagarda a Callís. Aventures i desventures d’una família de la Plana de Vic a la “frontera” americana durant el segle XVIII (2011).