Últim marquès de Campomayor. Estudià a Friburg i Lovaina i es llicencià en matemàtiques a Barcelona. Afeccionat a la música, estudià al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué com a professors a Joan Lamote de Grignon i a Felip Pedrell, Ernest Macià (violí), i Pau Casals (violoncel). Atret per la guitarra, el 1916 inicià els cursos i pràctiques d’aquest instrument. Formà part de conjunts musicals de cambra, a Madrid. Se n'anà a París (1919-24), on amplià estudis. Després marxà a Londres, i es dedicà a l’ensenyament musical. El 1928 arribà a l’Argentina, on oferí concerts de guitarra a l’Orfeó Català de Buenos Aires i audicions a Rosario, Paraná, Santa Fe, Córdoba i Mendoza. Féu també concerts a Xile i al Perú. Actuà (1934-36) per Espanya, França, Bèlgica i Anglaterra i el 1941 s’establí a Portugal, però més tard tornà a l’Argentina on, als anys cinquanta, fou professor de guitarra.