euplectel·la

Euplectella sp (nc.)

f

Zoologia

Gènere d’esponges de l’ordre dels hexasteròfors de la família dels euplectèl·lids, molt conegudes pel delicat i bellíssim esquelet transparent, de natura silícica, format per espícules encaixades les unes amb les altres.

La forma general és la d’un cilindre que descriu una corba d’uns 90 graus, amb una tapadora foradada com un sedàs a l’extrem superior, i per l’extrem inferior es fixa als fons marins. Habita al Pacífic, a grans profunditats.