Signava Eusebi C.Carbó. Influït per la tradició familiar, s’afilià a la joventut federal. En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l’activisme de la CNT. Fou redactor de Solidaridad Obrera, publicació que dirigí a València, on visqué molts anys. Excel·lí com a polemista. Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó. Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró. En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d’exiliar-se a Perpinyà. El 1937 dirigí el diari de la CNT Catalunya, i durant la guerra col·laborà dins el Consell d’Economia i el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Exiliat a França i a la República Dominicana, s’establí finalment a Mèxic, on refusà de formar part del govern a l’exili presidit per Giral. Hi publicà La reconstrucción de España (1945) i La crisis fraudulenta del marxismo (sd).