Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la Segona Guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general (1848). Fou ministre d’estat (1866) i vicepresident del senat (1867). Per la seva oposició a la revolució del 1868 i al nomenament d’Amadeu I, fou separat de l’exèrcit.