Prengué part en la primera guerra Carlina, que acabà essent capità. Passà a l’exèrcit isabelí, ascendí a coronel, a ajudant del general Joan Prim i a brigadier el 1868. Conspirà a favor del pretendent Carles VII, que el destinà a l’exèrcit de Catalunya (1872) en substitució del general Díaz de Cevallos, durant la tercera guerra Carlina, però pel seu prestigi entre els navarresos fou traslladat a Navarra. Morí en el combat de San Pedro Abanto.