Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat. Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians. Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis, molt influït pels escrits de Cassià. Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili.