L’evaporació és deguda a l’agitació tèrmica de les molècules del líquid i té lloc mentre la pressió parcial d’aquest component en la fase gasosa és inferior a la pressió de saturació. Un cop assolida aquesta, s’estableix un equilibri en el qual el nombre de molècules que surten del si del líquid és igual al de les molècules que passen de la fase gasosa a la líquida, i aleshores hom considera que l’evaporació ha cessat. Des d’un punt de vista mecànic hom explica el fenomen de l’evaporació com la sortida de les molècules que arriben a la superfície amb la direcció adequada i amb l’energia cinètica suficient per a vèncer la tensió superficial del líquid. La velocitat d’evaporació depèn de l’àrea de contacte gas-líquid, de les propietats del líquid que són funció de la temperatura i de la concentració del component líquid en la fase gasosa pròxima a la superfície. Industrialment, hom aplica l’evaporació a la concentració de solucions, eliminant-ne una part del dissolvent (generalment aigua), per a l’obtenció de substàncies orgàniques de productes naturals, per a la separació de substàncies obtingudes per reaccions químiques en solució o bé existents en solucions naturals, per a la conservació de productes orgànics o, simplement, per a obtenir una solució més concentrada. L’evaporació té lloc en uns aparells anomenats evaporadors, i hom distingeix l'evaporació d’efecte simple, quan el pas de la solució per l’evaporador representa l’operació completa (independentment del fet que hom l’apliqui diverses vegades a la mateixa solució), i l'evaporació d’efecte múltiple, quan hom divideix l’operació en diverses fases (generalment tres) en cadascuna de les quals hom empra com a mitjà de calefacció el vapor produït en l’anterior o en la posterior (excepte en la primera o en l’última, en què hom empra el vapor que prové d’un mitjà extern), la temperatura essent més elevada a mesura que hom avança en l’operació. Un tipus especial és l'evaporació flaix o instantània, en la qual hom escalfa el líquid a una temperatura superior a la d’ebullició a pressió normal, però mantenint-lo a una pressió superior, la qual cosa evita que s’iniciï l’evaporació; després hom el descomprimeix bruscament i es produeix l’evaporació instantània. És emprada especialment en l’obtenció d’aigua destil·lada a partir de l’aigua de mar.
f
Química