Anà a establir-se de petit a Figueres. Estudià dret a Barcelona. Començà a dedicar-se a la pintura el 1946. Residí un quant temps a París, i exposà a Figueres el 1948. La seva primera pintura és surrealista, influïda per Dalí, de composició lineal i descriptiva. Evolucionà cap a una pintura més intel·lectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins el 1956, que assolí un cubisme geometritzant, on el color agafa la preponderància fins a ésser exultant. De nou a París, palesà en la seva obra la influència de Picasso, fins que abandonà la figuració per conrear una abstracció que sovint fa referència a la natura dins espais infinits. L’any 1970 començà a treballar la matèria i evolucionà cap a la utilització de diversos objectes adherits. El paisatge i l’atmosfera de l’Empordà és una constant que apareix al llarg de tota la seva obra. Feu nombroses exposicions individuals i col·lectives, i hi ha obres seves al Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris i als museus d’Eivissa, de Ceret i de l’Empordà de Figueres. Director del Teatre Museu Dalí els anys setanta, fou un dels responsables de la seva estructura actual. A més de dedicar-se a la pintura, durant els anys de la transició tingué una activa tasca cívica: participà en el Congrés de Cultura Catalana i en la campanya de defensa dels aiguamolls de l’Empordà. Fundà l’Assemblea de l’Alt Empordà. El seu germà Josep Vallès i Rovira (Bellpuig, Urgell 1931 – Agullana, Alt Empordà 30 d’octubre de 2020), escriptor i crític d’art, exercí professionalment com a advocat. L’any 1954 s’inicià com a crític d’art, i els seus articles publicats a Tele-exprés obtingueren ressò per la seva idiosincràsia (prescindia de tots els elements gramaticals que considerava accessoris). Defensor convençut de l’avantguarda i, especialment del pop-art, publicà nombroses monografies (Argimon, 1976; Palau Ferré, 1997; Beneyto, 2002, etc.), de les quals sobresurten Tàpies empremta (Art-Vida) (1982) i Dalí delit Empordà (eròtic, esotèric, marxista) (1987). El 1973 presentà una exposició amb la seva col·lecció de tapes de vàter manipulades per artistes, precedida d’un text de Camilo José Cela titulat Opercula latrinae.
Pintura d'Evarist Vallès i Rovira
© Fototeca.cat
Pintor.