Participà el 1837 en la fundació de la revista literària De Gids (‘El Guia’), de la qual aviat (1843-65) esdevingué redactor únic. Considerà la cultura holandesa del s. XVII com a exemplar i mesura per a una revivificació nacional a Jan, Jannetje en hun jogste kind (‘Joan, Joaneta i llur fill petit’, 1842), i a Het Rijksmuseum te Amsterdam (‘El Museu del Regne d’Amsterdam’, 1844). La seva prosa requereix un gran esforç del lector, com també la seva poesia: Liedekens van Bontekoe (‘Cançonetes de Bontekoe’, 1840). A Zangen des Tijds (‘Càntics del Temps’, 1868) revela una actitud crítica. Florence i d’altres poemes antològics es troben al recull Poezie (‘Poesia’, 1868).