excel·lent de la magrana

m
Numismàtica i sigil·lografia

Moneda d’or batuda després del 1497 pels Reis Catòlics, adaptada als patrons del ducat, amb pes de 3,5 g i llei de 23 3/4 quirats.

En foren encunyats múltiples de dos excel·lents i divisors o migs. A l’anvers hom hi veu els busts afrontats dels reis i, al revers, l’escut amb les armes de tots els seus regnes, inclòs el de Granada (representat per una magrana), ja conquerit.