La predicació s’integrava dins aquesta temàtica. Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples (trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc), d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres. Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical (quinzena part de l' Arbre de Ciència ), on arriba a personificar els éssers més insospitats (l’aire, figures geomètriques, etc). D’entre els nombrosos reculls d’exemples que es conserven de l’època medieval cal destacar el Recull d’eximplis o miracles, gestes, faules e altres lligendes ordenades per ABC, del s XIV, editat per M. Aguiló en 1881-82.
m
Història
exemple El símbol lul·lià de l' Arbre de Ciència , segons el manuscrit del s XV de la Biblioteca Ambrosiana de Milà; la vuitena branca a l’esquerra correspon a l' Arbre exemplifical
© Fototeca.cat