exfoliació

f

Mineralogia i petrografia

Propietat que tenen certs cristalls de trencar-se en superfícies paral·leles a una cara cristal·lina possible.

Segons el grau d’exfoliació hom l’anomena perfecta, bona, clara i no clara. L’exfoliació reflecteix l’estructura interna, puix que els enllaços estructurals no tenen la mateixa força en els diferents plans. En els reticles de caràcter fullat, la unió a cada làmina és molt més forta que la que hi ha entre una làmina i les seves veïnes, i en aquest tipus d’estructures l’exfoliació és perfecta i sempre paral·lela a les fulles, com en la mica i en el grafit.