En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries. Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar paral·lelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra. Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,25 cm. En les roques de gra més gruixut, hom anomena esquistositat la tendència a exfoliar-se a partir de superfícies quasi paral·leles. L’exfoliació de les roques és afavorida per una disposició determinada de les partícules minerals, relacionada amb les superfícies paral·leles, formades mecànicament. Els minerals més típics són els de la família de les miques, amb una exfoliació molt marcada, que facilita l’exfoliació de les roques de minerals micacis. Uns altres tipus d’exfoliació es produeixen en les roques cristal·lines, a causa de la meteorització en clima humit.
f
Geologia