En la teologia contemporània (K. Rahner), determinació ontològica de l’home, per tal com la natura humana ha estat, de fet, ordenada a participar de la vida de Déu, la qual cosa no era, però, exigible en un hipotètic pur ordre natural.
Aquest existencial és afirmat per tal de salvar la transcendència i la gratuïtat del sobrenatural i, alhora, la seva immanència en l’home.