S'oposa a l'endorreisme. L’exorreisme afecta una regió en funció d’unes condicions físiques prèvies, que són, normalment, el clima, el relleu i la major o menor permeabilitat del terreny. Segons càlculs aproximats, l’extensió de les xarxes exorreiques suposa més d’un 70% del total mundial. Les condicions climàtiques imperants (molta més quantitat de pluja) i un nivell de base general més baix fan que la xarxa exorreica tingui tendència a capturar l’endorreica. La xarxa hidrogràfica exorreica evoluciona, doncs, en funció del nivell de base oceànic, que és en general més invariable que els nivells locals endorreics, influïts pels canvis climàtics estacionals. Hom pot dir, per tant, que el cicle evolutiu de la xarxa exorreica és més normal (perfil d’equilibri, vessants, etc). El nivell de base general no roman, però, sempre estàtic. Durant les glaciacions quaternàries, per exemple, sofrí una sèrie d’oscil·lacions a causa de canvis climàtics característics d’aquella època.
m
Geologia